bitxac

Saxicola sp (nc.), cagamànecs

m
Ornitologia

Bitxac comú (Saxicola torquatus)

© Mark Rosenstein

Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, petits i insectívors, inquiets i cantaires, molt estesos per tot Europa.

El bitxac comú (S.torquatus) té el cap i el coll negres, mig collar i llista alar blancs i el pit vermellós; sol posar-se als cims dels branquillons, cables de telegraf, etc. Cria als Països Catalans i hi és sedentari; viu en bruguerars i jonqueres, a les planes o a les zones costaneres. El bitxac rogenc (S.rubreta) té el dors grisenc, molt ratllat, una cella blanca i el pit roig; habita prats, zones palustres, camps oberts i conreus, bé que a Catalunya cria als Pirineus, entre l’herba o en algun forat al peu d’un arbre. Tret característic d’ambdues espècies és el costum de posar-se al cim de les branques ben ostensiblement i de moure la cua de dalt a baix, nerviosament i ràpidament.