En fou el líder principal Stokely Carmichael, el qual, l’any 1966, n’exposà l’ideari en l’article manifest: What We Want. Les arrels del Black Power es trobaven en el nacionalisme negre nord-americà del començ del segle XX (Marcus A. Garvey i el programa de la Universal Negro Improvement Association), recollides per Malcolm X i els Musulmans Negres, en les quals hom reivindicava l’autonomia econòmica i la constitució final d’una nació negra al marge del “poder blanc”. El desenvolupament del Black Power estigué vinculat a la lluita del Student Non-violent Coordinating Committee (SNCC), al Congress for Racial Equality (CORE) i a la SCLC (Southern Christian Leadership Conference) de Martin Luther King per la igualtat racial. De la dissidència d’aquests grups sorgí el 1965 el Black Panther Party, l’organització més destacada del Black Power, que rebutjà la no-violència i l’integracionisme de Luther King. El grup creà cossos d’autodefensa contra l’acció policíaca i encapçalà revoltes als principals guetos dels EUA. D’altra banda, afegí al seu ideari l’adhesió explícita a l’antiimperialisme de signe marxista i anti-nord-americà aleshores vigent en molts països del Tercer Món; la guerra del Vietnam fou un terreny especialment propici per a les seves reivindicacions. La repressió policíaca, l’assoliment de drets civils i la millora socioeconòmica d’amplis sectors de la població negra, així com les divisions internes, posaren fi al Black Power com a moviment més o menys unificat a mitjan dècada de 1970.