Hom qualificà així els insurrectes monàrquics de La Vendée (1793), que duien el distintiu blanc dels Borbó, en contraposició als revolucionaris, dits blaus. Durant el s XIX, en les lluites polítiques de l’Estat espanyol , hom anomena blancs els absolutistes, en contraposició als liberals, dits negres. Per oposició a roig, hom ha qualificat contemporàniament de blancs els partidaris d’una acció anticomunista o, en general, contrarevolucionària, especialment l’exercit i els partidaris tsaristes durant la guerra civil russa de 1917-20.
f
m
adj
Història
Política