blanqueig

m

Tecnologia

Procediment al qual hom sotmet la pasta de paper per a incrementar la seva blancor, ja sigui per eliminació o per modificació dels constituents de la pasta crua (pasta després de la cocció) o de la pasta mecànica, tal com la lignina i els seus productes de degradació, resines, ions metàl·lics, hidrats de carboni no cel·lulòsics i altres impureses.

Els principals agents de blanqueig són: clor, hipoclorit, diòxid de clor, clorit sòdic, clorat sòdic, peròxid d’hidrogen i de sodi, oxigen i ozó. El procés es realitza en diverses etapes amb rentats entremig i fent servir l’agent adequat en cada una d’elles. Per raons de preu i d’eficiència el clor ha estat l’agent més emprat fins ara. A causa de la seva alta toxicitat, la molècula de clor s’ha deixat d’utilitzar, cosa que ha donat lloc a les pastes ECF (Elementary Chlorine Free) o pastes blanquejades, que no fan servir clor elemental, sinó diòxid de clor (menys tòxic), i a les pastes TCF (Totally Chlorine Free), en les quals no s’utilitza clor.