blanqueig

m
Agronomia

Pràctica agrícola encaminada a aconseguir que certs òrgans comestibles (fulles, tiges, etc) de certes espècies hortícoles (enciam, escarola, api, etc) esdevinguin apigmentats i trencadissos.

Hom sol dur-la a terme lligant talment les plantes que les fulles exteriors protegeixin de la llum les interiors, calçant les plantes per enterrar els òrgans que han d’ésser blanquejats o colgant la totalitat de la planta en cavims o rases, i també evitant l’acció de la llum mitjançant la col·locació de pantalles. El temps necessari per aconseguir un bon blanqueig és funció de la temperatura i de la humitat, i oscil·la entre un i dos mesos. El sistema de blanqueig mitjançant l’acció descolorant de l’etilè no ha tingut gaire èxit.