Es llicencià en dret el 1906 i el 1910 ocupà la notaria de Cantillana (Sevilla), on inicià també l’activitat política. Esdevingué el principal organitzador i impulsor del moviment andalusista amb la fundació de les revistes Bética (1913) i Andalucía (1915), els manifests El Ideal Andaluz (1914) i El ideario de la nacionalidad (1919), la creació del primer Centro Andaluz (1916), el Congreso Andaluz de Ronda (1918), el manifest per a l’autonomia andalusa (1919) i l’editorial Avante (1920). El seu programa vinculava l’andalusisme a la resolució del problema agrari i la superació de l’endarreriment andalús, que atribuïa al centralisme, al qual oposà un sistema federal. El 1923, amb la Dictadura de Primo de Rivera i la clausura dels centres andalusos, hagué de retirar-se a Isla Cristina (Huelva). Amb la Segona República, reprengué a Sevilla l’activitat política: el 1931 fundà la Junta Liberalista de Andalucía en substitució dels Centros Andaluces i participà en la Comisión Técnica Agraria, i el 1933 fou aprovat a Còrdova l’avantprojecte de l’estatut d’autonomia per a Andalusia, en la redacció del qual tingué una participació destacada. Morí assassinat per un escamot franquista. Publicà, entre d’altres, l’obra teatral Motamid (1920), Cuentos animales (1921), l’assaig La dictadura pedagógica (1921) i la crònica política La verdad sobre el complot de Tablada y el Estado libre de Andalucía (1931).