En l’home, després d’un període d’incubació de 2 a 10 dies, es presenta una uretritis amb secreció primer serosa i després mucopurulenta; la micció és dolorosa. El procés es pot estendre a la pròstata, a les vesícules seminals i a l’epidídim. En la dona, la blennorràgia acostuma a ésser menys aparatosa que en l’home i molt sovint passa totalment desapercebuda. Els punts més freqüentment afectats són la uretra i el coll uterí. La uretritis, després d’una incubació igual a la de l’home, es manifesta per disúria, per una secreció purulenta escassa i gairebé sempre es complica amb símptomes d’irritació del coll vesical (pol·laciúria, tenesme). La localització al coll uterí, la més típica, dóna lloc a una cervicitis que, pel fet de passar desapercebuda, constitueix un important focus de disseminació de la malaltia. El procés es pot estendre fins a la trompa de Fal·lopi i pot provocar-ne l’obliteració i, com a conseqüència, l’esterilitat. Ocasionalment, a partir d’una blennorràgia, el gonococ pot envair la sang i provocar una septicèmia amb afectació articular (artritis gonocòccica), endocardítica, cutània i, més rarament, ocular, neurològica i pleuropulmonar. Hi ha formes atenuades de blennorràgia, produïdes per gèrmens atacats mitjançant una antibioteràpia insuficient o inoportuna. Impròpiament s'anomena també gonorrea.
f
Patologia humana