blindatge

m
Transports
Militar

Capa de material especialment resistent (acer, formigó, etc.) amb què és revestit un vehicle, un vaixell, una fortificació, etc., a fi de protegir-los dels projectils, del foc, etc.

L’evolució del blindatge ha estat marcada per l’evolució dels sistemes ofensius, tant, que modernament l’extraordinari increment de la potència de les noves armes ha relegat el blindatge a un segon terme (artilleria). Els blindatges han estat aplicats, sobretot, a bastiments fixos (nius de metralladores, blocaus, etc.) amb blindatges de formigó, i a ginys mòbils (vaixells, tancs, avions, etc.) amb blindatges d’acer i d’altres aliatges. Bé que en l’antiguitat clàssica o en els vaixells vikings poden ésser trobats precedents de l’actual blindatge, l’aparició d’aquest en el sentit estricte de cuirassa, cal situar-la al segle XIX. L’aparició de la granada feu que anessin desapareixent els vaixells de fusta i, alhora, que fos incrementat l’ús del blindatge. El 1859 fou avarada la fragata francesa La Gloire, antecessora dels cuirassats, i l’any següent fou construït al Regne Unit el primer vaixell de guerra de buc metàl·lic i, a més, amb blindatge. La guerra de Secessió americana accelerà el perfeccionament de les tècniques de blindatge, que foren concretades en un nou tipus de vaixell: el monitor (cuirassat). El gruix dels blindatges dels darrers cuirassats oscil·lava entorn dels 400 mm (blindatge vertical i torres d’artilleria) i dels 200 mm (blindatge horitzontal). El primer material emprat en el blindatge de vaixells fou el ferro forjat, unit a fusta dura; posteriorment hom usà la disposició d’una làmina de fusta enmig de làmines de ferro, i més tard foren usats diversos acers i acers especials. Actualment, excepció feta dels blindatges horitzontals de certs portaavions, hom construeix sense blindatge la majoria de vaixells de guerra moderns. El blindatge dels tancs ha anat des de les planxes de ferro forjat de 20 mm de gruix utilitzades durant la Primera Guerra Mundial, passant pels 185 mm de gruix de la cuirassa de blindatge del tanc Tigre II, durant la Segona Guerra Mundial, i les posteriors combinacions de diferents planxes superposades d’acer d’alt aliatge (sandwiches) de gairebé 300 mm de gruix, fins al més recent blindatge, el Chobham Armour, constituït per dues xapes d’acer aliat que n'empareden una de constituïda per una mescla de materials ceràmics i aliatges lleugers, capaç de neutralitzar els projectils en afavorir la capa intermèdia la propagació lateral de l’efecte perforant.