Ja abans de la independència d’aquests països s’havien produït una sèrie de conferències internacionals entre els representants dels grups nacionalistes, sobretot asiàtics, per tal de seguir una política comuna (Bierville 1927; Brussel·les 1927). Però fou especialment des del 1949 (conferència de Nova Delhi) que el bloc prengué cohesió, de primer amb el nom d’araboasiàtic. Les línies principals de la política del bloc foren establertes a la conferència de Bandung (1955). A la conferència del Caire (1957-58), on no assistiren alguns estats que acusaven la conferència de tenir un caràcter procomunista, s’instituí una organització permanent, l’Organització de Solidaritat amb els Pobles Afroasiàtics (OSPA), amb seu al Caire. Després de la conferència de Conakry (1960) i de la de Moshi (Tanzània, 1963), es realitzà la de Winneba (Ghana, 1965), on s’aprovà la creació de l’Organització de Solidaritat dels Pobles d’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica Llatina (1966), amb seu a l’Havana. No obstant això, l’OSPA no es dissolgué i ha continuat celebrant noves conferències; mai, però, no ha aconseguit d’aplegar tots els pobles africans i asiàtics, atesos els motius interns i externs de desagregació: friccions frontereres, divergències sinosoviètiques, aparició del panafricanisme, etc.
m
Política