La moneda comuna del bloc monetari és considerada dominant perquè els canvis a la seva paritat comporten necessàriament modificacions iguals en les monedes que hi van lligades. La moneda dominant és també una mesura de valor i un mitjà de pagament per a les transaccions entre els països membres del bloc. El primer bloc monetari fou creat l’any 1931, després de la devaluació de la lliura anglesa, en ésser seguida pels països amb grans fons de lliures com a reserva monetària. Així nasqué el bloc de l’esterlina
, constituït pels països del Commonwealth (llevat del Canadà), Portugal, Iraq, els Països Escandinaus, Iran, Argentina, Bolívia, Perú i Siam (actualment Tailàndia), bloc que, després del 1939, se circumscriví a les colònies angleses. L’any 1935 fou creat el bloc del dòlar
, entre els EUA, el Canadà, les Filipines i gairebé totes els països sud-americans. El 1945 França constituí el bloc del franc
, integrat per la metròpolis, els països associats, els territoris d’ultramar i els protectorats. Hom parla, també, del bloc de l’escut
(Portugal i colònies) i del bloc del ruble
, bé que, sobretot per a l’últim, la denominació sigui poc apropiada. La desaparició dels imperis colonials, la creació de noves formes de cooperació monetària internacional (Fons Monetari Internacional, Banc Mundial, Banc de Pagaments Internacionals, etc) i la consolidació del dòlar com a única moneda de reserva, han anul·lat pràcticament la conveniència de l’establiment de blocs monetaris.
m
Economia