Des del punt de vista jurídic el blocatge pot ésser bèl·lic o pacífic . Segons el dret internacional tradicional, el blocatge bèl·lic ha d’ésser declarat prèviament per l’estat bel·ligerant que l’exerceix, precisant límits territorials i temporals, ha d’ésser notificat als estats neutrals i aquests han d’observar-lo sempre que sigui efectiu, és a dir, dut a terme per l’estacionament real de les forces que exerceixen el blocatge enfront de les posicions enemigues, i sempre que sigui imparcial, és a dir, afectant igualment qualsevol altre estat. En el cas de trencament del blocatge bèl·lic, el país que l’exerceix té dret a capturar els vaixells infractors i confiscar-ne la càrrega. El blocatge pacífic , anomenat generalment també blocatge econòmic o blocatge econòmic internacional , és adoptat com a represàlia en temps de pau per a impedir les relacions comercials del país blocat amb altres països. La seva licitud és discutida i no hi ha cap obligació d’observar-lo per part dels altres estats. Té per causa raons de caràcter polític, per tal com hom pretén, en gairebé tots els casos, d’ofegar el funcionament de l’economia del país blocat i de forçar el seu govern a modificar la seva actuació. Els blocatges, amb un caràcter més o menys general (Unió Soviètica, Iugoslàvia, Espanya, Cuba, Rhodèsia, etc), no han tingut els resultats cercats. A fi que el blocatge sigui efectiu, cal que el país blocat no disposi dels recursos interns suficients per a satisfer les seves necessitats i que sigui efectiva la participació de la resta de països, puix que el país podrà abastar-se mitjançant els que no hi participen. El blocatge internacional pot ésser total o limitat a unes mercaderies concretes. En aquest darrer cas hom troba certes interdiccions a l’exportació o venda d’armes o de materials considerats estratègics en determinats països. Actualment el blocatge, en tant que mesura coercitiva, és inclòs dins les limitacions de l’ús de la força pels estats que estableix la Carta de les Nacions Unides per assegurar el manteniment de la pau.
m
Dret internacional