És utilitzat en situacions greus i sol formar part de plans d’estabilització d’un major abast. Dins els països d’economia de mercat l’aplicació del blocatge implica un fort grau d’intervenció estatal, per la qual cosa hom sol fixar els terminis de la seva vigència. Les variables blocades poden ésser limitades o poden abraçar una àmplia gamma; les més usuals són els preus, els salaris, les rendes per capital, les importacions, etc. El fet de dur a terme el blocatge obliga a la instauració de controls burocràtics per al compliment de les ordres. El blocatge de preus , que pot ésser general o limitat a alguns béns, té com a finalitat de lluitar contra els processos inflacionistes que minven la capacitat adquisitiva dels consumidors. Però, ensems amb el blocatge de preus, i amb la mateixa finalitat, hom limita les elevacions dels salaris. El blocatge de les rendes del capital obeeix a raons tant econòmiques com socials. L’efectivitat del blocatge depèn d’un gran nombre de factors, d’ací que no sempre aquesta efectivitat és total. Poden haver-hi maneres d’eludir-lo mitjançant acords entre compradors i venedors, per la disminució de la qualitat del bé mantenint el mateix preu, pel fet de destinar els beneficis a reserves per a llur posterior distribució, etc. El blocatge de determinats actius pot obeir a raons polítiques o jurídiques. Aquest és el cas del blocatge de comptes corrents o de valors mobiliaris de persones o d’empreses en situació de no-pagament, per a preservar llurs creditors, o en les situacions en què hom investiga l’actuació de l’empresa. Hom procedeix també a la interdicció de la utilització o venda de béns per part de certes persones amb finalitats polítiques. L’aixecament del blocatge pretén de retornar al mercat la seva capacitat a fi de millorar l’assignació de recursos així que hom creu que les tensions alcistes han minvat. Amb tot, la desaparició sobtada del blocatge pot provocar alces sensibles en els preus, per la qual cosa hom sol dur-la a terme d’una manera esglaonada.
m
Economia