Poden ésser a terme curt, llarg o mitjà, segons els tipus i segons els països. Els bons de caixa són els emesos pels bancs, generalment a terme mitjà. Particularment, els bancs industrials obtenen d’aquesta forma una part de llurs fons de finançament. L’estat emet els bons del tresor a llarg terme o bé a curt terme per tal de finançar el deute públic. De fet, constitueixen una forma de diner creada pel govern, bé que menys líquida que els xecs i que les lletres de canvi; per aquest motiu formen part de l’anomenada segona línia de liquiditat. Els bons del tresor experimenten cotitzacions fluctuants, i llur venedor pot sofrir una pèrdua de capital. Els bancs de dipòsits o comercials solen ésser obligats per la llei a mantenir, dins llur cartera de fons públics, una quantitat establerta de bons del tresor, els quals, d’altra banda, no són sotmesos al risc de no-pagament i poden ésser pignorats fàcilment al banc central. Els bons, com les obligacions, impliquen la promesa, per part de llur emissor i en concepte d’interessos durant el temps fixat, de pagar periòdicament al portador una quantitat determinada de diner en relació amb el valor nominal. Els bons de fundador són títols nominatius diferents de l’acció, que reconeixen al fundador o fundadora d’una Societat Anònima i per un termini màxim de quinze anys, determinades remuneracions o avantatges que no representin el deu per cent dels beneficis nets segons el balanç.
m
Economia