Sovint va disposada sobre un nucli de ferro, i pot funcionar sola o bé amb d’altres formant tot el conjunt un enrotllament com a les màquines elèctriques o als transformadors. Segons llur forma o disposició, les bobines reben diferents noms; així, hi ha bobines toroidals, romboidals, planes, de disc o de galeta, en fons de cistell, de niu d’abella o de bresca, etc., algunes de les quals són correctament emprades en radiotècnia. Segons llur missió, les bobines poden ésser inductores, induïdes, primàries, secundàries, etc. Tota bobina, a causa de la seva autoinducció, presenta una reactància que sol ésser elevada en relació amb la resistència òhmica, raó per la qual les bobines tenen diverses aplicacions en electrotècnia com a bobines de reactància, com per exemple, en filtres elèctrics, circuits sintonitzats, en línies de distribució (bobina de Petersen), dispositius d’enllumenat fluorescent o d’altres, telecomunicacions, etc.
f
Electrònica i informàtica
Dispositiu format per un conductor elèctric aïllat i enrotllat formant un cert nombre d’espires disposades en diverses capes i destinat a crear un camp magnètic en passar-hi un corrent elèctric.