Primàriament és l’estructura per on són ingerits els aliments, i secundàriament, en els vertebrats, forma part de l’aparell respiratori i fonador; en alguns casos col·labora també en el sistema defensiu i ofensiu de l’animal. Els invertebrats, sobretot els superiors, presenten una boca més o menys desenvolupada (llevat d’aquells que han sofert modificacions atròfiques a causa del parasitisme, o d’aquells que es nodreixen per filtració o per osmosi), constituïda bàsicament per un aparell bucal. En els vertebrats la morfologia de la boca varia segons els grups, però en general és recoberta interiorment per una membrana mucosa i conté les dents (llevat dels ocells actuals), la llengua, elements receptors dels estímuls gustatius, tàctils o tèrmics, i les glàndules bucals; els vertebrats que produeixen sons solen utilitzar la boca a fi de modificar-los (modular-los, articular-los, etc). En els mamífers terrestres, i per tant en l’home, hi ha llavis pròpiament dits que actuen d’esfínters musculosos, molt relacionats amb la succió, que obren i tanquen l’orifici bucal. A la boca té lloc la fase bucal o cefàlica de la digestió.
f
Anatomia animal
Elements d’una boca humana: 1, llavi superior; 2, arcada dentària superior; 3, llavi inferior; 4, arcada dentària inferior; 5, llengua; 6, paladar dur; 7, os palatí; 8, mucosa el paladar; 9, glàndules palatines; 10, paladar tou; 11, múscul buccinador; 12, múscul palato-glos; 13, úvula; 14 pilars del vel del paladar; 15, istme de la gola; 16, amígdala palatina; 17 geniva
© Fototeca.cat
Estructura en forma de cavitat, oberta immediatament després de l’orifici bucal i en connexió amb el tub digestiu —del qual és, de fet, la primera porció—, que posseeixen molts animals, especialment els superiors.