bogomilisme

m
Història

Secta atribuïda al pope dit Bogomil i difosa a Bulgària a partir de mitjan s X.

Intentà d’aprofitar-se de les aspiracions eslaves per a provocar una reforma social de l’Església oriental: confiscació i repartiment dels seus béns, així com l’abolició de l’esclavitud. La secta, influïda per doctrines neomaniquees de l’Àsia Menor, conservava del cristianisme els llibres dels salms i dels profetes i l’oració del parenostre. El centre de difusió fou la ciutat de Plovdiv (o Filopòpolis, Tràcia). El bogomilisme perdurà fins a la conquesta turca (s XV), després d’haver-se estès (ss XI i XII) per l’imperi Bizantí. També influí sobre Rússia i moviments anàlegs d’Europa occidental, com en els càtars del Llenguadoc.