Boguslaw Schäffer

Boguslaw Schaeffer
(Lwów, Polònia [avui L’viv, Ucraïna], 6 de juny de 1929 — Salzburg, 1 de juliol de 2019)

Compositor, teòric i professor polonès.

Vida

Estudià violí i composició al Conservatori de Cracòvia, i posteriorment musicologia amb Z. Jachimecki. El 1953 compongué Música per a corda-Nocturne, la primera obra orquestral dodecafònica polonesa. Fou crític musical entre el 1953 i el 1959, i a partir d’aleshores es dedicà a la composició i a l’ensenyament. Des del 1965 i fins a la seva jubilació treballà a l’Studio Experimental de la Ràdio Polonesa a Varsòvia. Artista d’immensa creativitat i activitat, Schäffer fou un músic intuïtiu i divers: escriví abundant obra escènica (en destaca l’òpera radiofònica Monodrama, 1968), que inclou accions musicals i happenings (Non-stop, 1960; Algorithms, 1970), música orquestral (Concerto breve, 1959), instrumental i de cambra, electrònica i composicions de jazz. Mostra de la seva creativitat són les publicacions teòriques, com ara Sons i signes (1969), obra que sintetitza la seva actitud davant la composició contemporània.

Obra

Música escènica

Nombroses obres escèniques (música per a actors, música incidental, per a audiovisuals, pel·lícules, happenings i altres), entre les quals: Quartet, 4 actors (1966); Monodrama (1968); Fragment, vlc., 2 actors (1968); Autogenic Composition, S., fl., vlc., pno., 4 actors (1980); Miniopera (1988); Liebesblicke (Mirades amoroses’, 1989)

Orquestra

Concerto breve (1959); Equivalenze sonore, orq. de perc. (1959); Topofonica, 40 instr. (1960); Missa sinfonica, S., vl., sax., orq. (1985-86); més de 15 concerts per a solista i orq.; prop de 10 simfonies

Cambra

Més de 50 obres de cambra, entre les quals: Variants, qnt. de vent (1971); Sgraffito, fl., vlc./cb., clav., 2 pno. (1971); Transmission, vlc., 2 pno. (1965); Essentials, 3 vl. (1981); Duodrama, sax., perc. (1981)

Solo

Un mínim de 29 obres per a piano (entre les quals: 19 masurques, 1949; 3 estudis, 1958-59; Emotiographs, 1966); un mínim de 20 obres per a altres instruments solistes (entre les quals: Negatives, fl., 1960; Constructions, vib., 1962; Self-expression, vlc., 1978)

Música vocal

Guillaume Apollinaires Poetries, S., orq. (1949); Cantata (Audiogram), 60 v., orq. (1966); Stabat mater, S., A., cor, c., org. (1983)

Altres

Més de 15 obres electroacústiques, diverses composicions de jazz