Estudià dret i exercí ocupacions diverses. Censurat per les autoritats socialistes, el seu primer llibre no fou publicat fins el 1963. En la seva obra, dominada per l’absurd i el sentit de l’humor, conflueixen la tendència popular de Hasek i la complexitat de Kafka. Entre les seves novel·les sobresurten Ostre slevadoné vlaky (‘Trens rigorosament vigilats’, 1965), de la qual el 1966 hom féu una versió cinematogràfica, Inzerat na dum, ve kterém uz nechci bydlet (‘Anunci d’una casa on ja no vull viure’, 1965), Obsluhoval jsem anglickehó krále (‘Jo he servit el rei d’Anglaterra’, 1971), Prílis hlucná samota (‘Una solitud massa sorollosa’, 1976), Kdo jsem (‘Qui sóc jo’, 1984), Mešte čko, kde se čas zastavil (‘La petita ciutat on es va aturar el temps’, 1991), i l’autobiografia novel·lada Svatby v domě (‘Noces a casa’, 1990), per la qual rebé el premi Jaroslav Seifert el 1993.