boi
| boia

f
m
Història

Individu d’un poble cèltic establert a la Bohèmia actual, cap al sud fins al Danubi.

Al s VI aC un grup dels bois (boii) marxà devers Occident i s’establí al sud de Bordeus. Del 450 al 400 aC uns grups entraren a la Itàlia septentrional i s’establiren al sud del riu Po. El 58 aC uns altres grups ocuparen el territori dels edus comprès entre l’Alier i el Loira. Les tribus que restaren a Bohèmia foren obligades pels marcomans (s I dC) a establir-se a l’actual Baviera.