Una de les tècniques disponibles en oceanografia per a mesurar corrents consisteix a deixar que una boia especialment dissenyada i equipada amb un emissor de ràdio o de comunicació via satèl·lit vagi a la deriva. A partir de les posicions de la boia en diferents moments es pot conèixer la intensitat i la direcció del corrent. Aquestes boies sovint tenen altres sensors que donen informació d’altres magnituds oceanogràfiques, com per exemple la temperatura de l’aigua. Una versió molt més sofisticada permet seguir corrents profunds. Aquestes boies es fixen perquè es mantinguin a una profunditat constant i, a intervals regulars, pugen a la superfície per a transmetre la seva posició via satèl·lit. Quan pugen i baixen acostumen a fer mesures dels perfils de salinitat, pressió i temperatura. El 2000 s’iniciaren els llançaments de boies perfiladores en el marc del programa internacional Argo. L’objectiu d’aquest programa és l’obtenció de mesures sistemàtiques de variables físiques, com la temperatura i la salinitat, de les capes superficials de l’oceà a escala planetària. Aquestes observacions complementen les de satèl·lits oceanogràfics com els altímetres. Per tal d’aconseguir-ne els objectius, es pretén arribar a la xifra de 3 000 boies perfiladores en funcionament distribuïdes per tot el globus. La informació obtinguda d’aquestes boies s’ha d’assimilar a models numèrics de la circulació oceànica per tal de millorar-ne la fiabilitat de les prediccions i ha de permetre estudiar la variabilitat climàtica dels oceans a escales temporals de fins a unes quantes dècades.
f
Geografia