És un procediment emprat per negociants, grups professionals o autoritats d’un país consistent a interrompre llurs relacions amb els súbdits o autoritats d’un estat estranger amb la finalitat de pressionar-lo o de protestar contra ell. També l’empren els obrers com a arma de lluita enfront de companys o de superiors, que provoca l’aïllament d’una de les parts en conflicte, per tal d’aconseguir solidaritat o amb intenció punitiva. Per a boicotejar una empresa hom intenta generalment de promoure la solidaritat del món obrer per a pressionar-la indirectament, no consumint o no utilitzant els seus productes o serveis. L’empresa l’aplica damunt els líders obrers provocant llur aïllament enmig de companys o de la comunitat en què viuen; per a provocar el fracàs de les accions de lluita dels obrers, els empresaris se serveixen de treballadors fidels a l’empresa, o coaccionats per ella, o bé introdueixen elements exteriors (esquirol 2 ). El mot té l’origen en Charles Cunningham Boycott (1832 - 1897), terratinent anglès establert a Irlanda el qual, en negar-se a abaixar els cànons dels arrendataris en ocasió d’una mala collita i començar a expulsar-los de les seves terres per aquesta demanda, propicià l’oposició de la Land League irlandesa liderada per Ch. Parnell, el qual cridà els pagesos a no treballar per als terratinents que es neguessin a abaixar les rendes.
m
Sociologia
Dret internacional