En la cultura popular hom tenia el boig com a posseïdor de facultats especials, sovint sobrenaturals, i com a objecte de supersticions diverses. L’exaltació de la bogeria, que sembla provenir de les saturnals ( saturnal) romanes i de la creença en una època de capgirament de les jerarquies socials ( edat d’or), sembla palesa en costums com els de la diada dels Innocents o els del Carnestoltes. Als Països Catalans hom elegia un personatge que era anomenat abat, bisbe, papa o rei dels boigs, les atribucions del qual consistien a organitzar les farses populars. La festa dels boigs havia estat coneguda per tot el Principat i hom en coneix variants arreu d’Europa, sobretot a Provença i al Llenguadoc. Cal relacionar aquest costum amb la festa del bisbetó, pròpia de certs monestirs i catedrals.
f
m
adj
Antropologia