boira

f
Meteorologia
En zones de boira, la condensació del vapor d’aigua provoca una disminució de la visibilitat

En zones de boira, la condensació del vapor d’aigua provoca una disminució de la visibilitat

© Fototeca.cat-Corel

Fenomen atmosfèric que es produeix quan una porció d’aire, d’extensió més o menys gran, porta en suspensió partícules d’aigua, provinents de la condensació del vapor de l’atmosfera, en densitat suficient perquè la visibilitat sigui inferior a un quilòmetre.

S’origina en refredar-se una extensió d’aire, fenomen que pot ésser provocat per refredament directe, per mescla o per evaporació.

Les boires de refredament directe són: de radiació, ocasionades pel refredament nocturn d’una capa d’aire estancat, prou prima i humida, pròpies de les estacions fredes, especialment la tardor, i freqüents als Països Catalans i en indrets de latitud semblant, o d’advecció, degudes al pas d’una massa d’aire relativament càlida i humida per damunt d’un sòl fred, com les de Terranova i les de l’estret de Gibraltar.

Les boires de mescla són formades en mesclar-se isobàricament dues masses d’aire; són d’aquest tipus les que tenen lloc a Europa en avançar una borrasca atlàntica per damunt d’un anticicló continental.

Les boires d’evaporació sorgeixen en trobar-se una massa d’aire damunt una superfície d’aigua més calenta que no pas aquella. Aleshores l’evaporació és molt activa i prossegueix malgrat que l’aire s’hagi saturat, car la humitat equivalent de la superfície és menor que el 100%: l’excés de vapor es condensa i genera boires. Les boires de riu i de llac són boires d’evaporació que es produeixen sobretot a la tardor, quan el sol i l’aire que hi està en contacte s’han refredat, mentre que l’aigua es conserva encara calenta a la sortida del sol, que és quan s’arriba a la temperatura mínima. Les boires marítimes a les regions polars són boires d’evaporació que es produeixen principalment a l’estiu en dies freds, però amb sol, quan l’aigua deixa passar les radiacions d’ona curta, que són absorbides pel sòl del fons de la mar, el qual s’escalfa i emet radiacions d’ona llarga, que són alhora absorbides per l’aigua, la qual resta ja més calenta que no pas l’aire. Les boires per evaporació de pluja apareixen d’una manera típica a la part anterior d’un front calent: en avançar la massa càlida sobre un cuny d’aire fred, es refreda adiabàticament i provoca pluja, la qual, en travessar una zona d’aire més fred que no pas aquesta, s’evapora i dona lloc a boires.