bolòmetre

m
Física

Instrument de precisió que permet de mesurar la intensitat de radiacions febles.

Inventat per Samuel Pierpont Langley el 1880, és constituït, esquemàticament, per dues llenques de platí molt primes, pràcticament iguals i ennegrides per a facilitar al màxim l’absorció de les radiacions. Aquestes llenques constitueixen dos dels braços d’un pont de Wheatstone, de tal manera que resten paral·leles i a molt poca distància perquè només una d’elles rebi el flux d’energia i l’altra serveixi per a compensar les variacions de temperatura alienes a la radiació; en aquestes condicions, les variacions de temperatura sofertes per la llenca exposada a la radiació són traduïdes en variacions de resistència, les quals originen un corrent elèctric proporcional a la intensitat de la radiació, que és enregistrat per un galvanòmetre solidari. Si hom substitueix el platí per substàncies que, treballant a temperatures molt baixes, són superconductores, obté una sensibilitat més gran. El bolòmetre és emprat especialment en astrofísica (magnitud bolomètrica) per a la mesura de les línies o bandes de l’espectre infraroig.