El terreny és molt accidentat i cobert en la seva major part per boscs comunals (1 100 ha) de pi negre, de pi roig i d’avets, que s’estenen pel pla dels Avellans i pel pla de Barres, on hi ha també abundants pasturatges naturals, aprofitats pel bestiar boví i oví durant l’estiu. L’economia tradicional és encara molt important, malgrat el gran desenvolupament del turisme. De les 298 ha conreades, 198 ha són dedicades als prats i farratges, 57 ha als cereals, 11 ha d’hortalisses i 7 ha de pomeres. La ramaderia comprèn 237 caps de bestiar boví (llet i carn), ovelles i 50 cavalls. Al pla dels Avellans hi ha una central elèctrica, amb una producció mitjana anual de 20.000.000 kWh. Al començament del segle XX hi fou instal·lat el balneari helioteràpic de Bolquera, i a partir del 1913 fou iniciada la construcció del centre turístic de Superbolquera, gràcies als quals el poble ha esdevingut centre d’estiueig.
El poble (556 h agl [1982]; 1.608 m alt) és emplaçat a la vora del riu de Bolquera (que neix als contraforts orientals del roc de la Calm i s’uneix amb el riu d’Eina, amb el qual forma el riu d’Angost), al peu d’una important via de comunicació tradicional entre la Cerdanya i Carcassona (el camí dels Capcinesos). El 968 és esmentat ja com a propietat del monestir de Cuixà. L’església de Santa Eulàlia (segle XIII) és emplaçada al lloc de l’antic castell de Bolquera. Conserva el retaule major i el del Roser, barrocs.