El terreny és molt accidentat i cobert en la seva major part per boscs comunals (1 100 ha) de pi negre, de pi roig i d’avets, que s’estenen pel pla dels Avellans i pel pla de Barres, on hi ha també abundants pasturatges naturals, aprofitats pel bestiar boví i oví durant l’estiu. L’economia tradicional és encara molt important, malgrat el gran desenvolupament del turisme. De les 298 ha conreades, 198 ha són dedicades als prats i farratges, 57 ha als cereals, 11 ha d’hortalisses i 7 ha de pomeres. La ramaderia comprèn 237 caps de bestiar boví (llet i carn), ovelles i 50 cavalls. Al pla dels Avellans hi ha una central elèctrica, amb una producció mitjana anual de 20 000 000 kWh. Al començament del s. XX hi fou instal·lat el balneari helioteràpic de Bolquera, i a partir del 1913 fou iniciada la construcció del centre turístic de Superbolquera, gràcies als quals el poble ha esdevingut centre d’estiueig. El poble (556 h agl [1982]; 1 608 m alt) és emplaçat a la vora del riu de Bolquera (que neix als contraforts orientals del roc de la Calm i s’uneix amb el riu d’Eina, amb el qual forma el riu d’Angost), al peu d’una important via de comunicació tradicional entre la Cerdanya i Carcassona (el camí dels Capcinesos). El 968 és esmentat ja com a propietat del monestir de Cuixà. L’església de Santa Eulàlia (s. XIII) és emplaçada al lloc de l’antic castell de Bolquera. Conserva el retaule major i el del Roser, barrocs.