La major part de la superfície municipal és coberta per boscs de pins i d’alzines i extenses àrees de matolls. L’agricultura és gairebé tota de secà; el regadiu produeix hortalisses. Els conreus més estesos són els cereals i els garrofers, seguits dels d’ametllers i d’oliveres. Predomina el règim d’explotació directa. La ramaderia ovina és en decadència. El poble (328 h agl [2006], bolullers ; 214 m alt.), que comprèn tota la població del municipi, és d’origen islàmic. Lloc de moriscs, era habitat per 32 famílies el 1602. Pertangué a la mitra de València. El 1574 formava la baronia de Bolulla amb Alcia i Garx, actualment despoblats del terme. L’església parroquial és dedicada a sant Josep. Prop del poble, al cim d’un turó, hi ha les ruïnes del castell de Bolulla . Dins el terme hi ha, a més, els despoblats de Rocina i de Soraja.