El primer bombardeig tingué lloc per l’octubre del 1912 durant la guerra dels Balcans, des d’un biplà Albatros , búlgar. Durant la Primera Guerra Mundial augmentà la importància dels bombardeigs aeris. Tant els alemanys com els francesos començaren a construir avions de bombardeig (com el francès Voisin , capaç de portar bombes de 100 kg), les incursions dels quals sobre els principals centres industrials feren néixer els avions de caça a Alemanya, molt castigada pels avions de bombardeig francesos, circumstància que féu substituir als francesos el bombardeig diürn pel nocturn, més segur. Els mateixos avions de caça començaren a transportar bombes, i nasqué així el caça bombarder. També els alemanys feren servir grans aparells, de primer biplans Gothas , i posteriorment grans avions de la sèrie R , amb els quals bombardejaren Anglaterra i França. Hom emprà els dirigibles, en aquesta guerra, primerament com a bombarders diürns, i finalment com a aparells de reconeixement naval i de transport. Abans de la Segona Guerra Mundial, els governs s’esforçaren per obtenir bombarders ràpids, ben defensats i de gran capacitat de bombes. Alemanya donà més importància als caça bombarders i bombarders lleugers; per contrast, els EUA obtingueren grans quadrimotors, d’un ampli radi d’acció. Perquè l’efecte produït per les bombes fos suficient, hom augmentà el nombre d’avions en les formacions que intervenien en els raids. Aquestes solen anar precedides per uns avions que identifiquen l’objectiu i l’assenyalen amb bombes o amb coets. Per tal de protegir-se dels caces i de l’artilleria antiaèria, els bombarders volen en formació tancada i a gran alçària. Amb l’aparició de les bombes nuclears varià el concepte de bombardeig, puix que l’acció d’un avió equipat amb bombes nuclears és molt més àmplia. El bombardeig estratègic ha perdut importància pel possible ús dels grans míssils terra-terra i dels submarins nuclears amb llurs míssils balístics, que poden destruir en pocs segons tots els centres neuràlgics de l’enemic. Això no obstant, l’aviació tàctica, composta per caça bombarders i bombarders lleugers, que transporten una gran varietat de bombes per a destruir objectius concrets i localitzats, reprengué importància a la guerra de Corea i últimament a la del Vietnam, en la qual els nord-americans han emprat ja (1971) una major quantitat d’explosius que el total llançat per tots els països bel.ligerants a la Segona Guerra Mundial.
m
Militar