Era una antiga ciutat fundada en un puig vora la mar per l’infant Alfons d’Aragó, el 1324, damunt el campament instal·lat durant el setge de Càller. Després del tractat amb Pisa, Alfons l’encerclà amb un mur i hi construí un port i un castell, amb la intenció que aquesta nova ciutat, poblada de catalans, superés la Càller pisana. Jaume II li atorgà (1325) privilegis similars a Barcelona i per això fou anomenada també Barceloneta . El 1336 arribà a tenir uns 8 000 habitants, però des del 1327, l’any següent de la rendició de Càller, fou agregada al castell de Càller. La seva antiga església parroquial, edifici d’una sola nau d’estil gòtic català, conservat en una petita part, donada el 1336 a l’orde de la Mercè, esdevingué el més gran santuari marià de Sardenya. Pau VI la visità el 1970. La imatge de la Mare de Déu de Bonaire (1370), ben aviat patrona dels mariners, fou declarada patrona de Sardenya el 1907. Probablement, aquesta advocació mariana donà el nom a Buenos Aires (Santa Maria del Buen Aire) el 1536.