Llicenciat en decrets, fou un dels dos advocats de la ciutat de Barcelona des de vers el 1416 fins a la mort. Durant l’interregne fou un dels síndics de Barcelona al Parlament català, on representà un paper important. El 1410 fou un dels missatgers barcelonins encarregats de convèncer el comte Jaume d’Urgell que no es valgués del seu càrrec de governador general del regne i que acomiadés les seves tropes, cosa que determinà a la llarga el fracàs del comte. Proposat com a compromissari a Casp per la vint-i-quatrena del Parlament català (1412), no arribà a ésser nomenat, ja que els aragonesos imposaren llur llista. De tota manera, acudí a Casp per tal de presentar-hi algunes al·legacions. Fou un dels síndics de la ciutat de Barcelona a les corts de Montblanc (1414), Barcelona (1416), Sant Cugat (1419), Tortosa (1426), Montsó (1435) i Barcelona (1436), i portà a terme nombroses ambaixades de la ciutat prop del rei i de la reina. És l’autor, amb Jaume Callís, de la redacció definitiva dels Usatges, així com d’altres obres jurídiques.