Després d’unes primeres exposicions col·lectives, el 1968 guanyà el Premi Especial de la Direcció General de Belles Arts dins del Premi Internacional de Tossa. El 1970 feu les primeres exposicions individuals a Tossa i a Girona i, els anys següents, exposà també a Barcelona i a Madrid. Quatre anys després guanyà el primer premi i la Medalla d’Or de la Diputació de Girona.
Després d’una estada al centre Les Fusains de París (1977-79), s’inicià en l’escultura en marbre a Carrara (Itàlia), i el 1977 inicià el tema Corcs, que tindria una gran importància en la seva trajectòria. L’any 1983 feu la primera escultura en ferro forjat, instal·lada a la seva vila natal. Posteriorment, una part important de la seva obra escultòrica, adquirida per diverses institucions, ha estat destinada als espais públics.
Entre moltes altres, hom pot esmentar les obres Corcs (1991), al passeig marítim de Llançà; Porta d’Europa (1993), a la variant a Tossa de la N-II de Girona a França; Botiglia Vuota (1994), a Quattro Castella, Itàlia; Dafne i Apol·lo (2001), a Lloret de Mar; Estaca, núvol i lluna (2004), al Museu del Vi de Vilafranca del Penedès, i La lluna i el núvol blanc (2008), als jardins de Cap-roig de Calella de Palafrugell. De l’obra religiosa cal esmentar El Crist del silenci, a l’església de Tossa (1995).
El 1983 participà per primer cop a la fira ARCO de Madrid, i més tard, en les edicions del 1985 i el 1986. Aquest darrer any guanyà també el gran premi de la Biennal d’Art FC Barcelona amb l’escultura Atleta mediterrani. Posteriorment exposà nombroses vegades a l’Estat espanyol, i també en diverses ciutats europees i a Nova York. Entre les retrospectives, destaca la de l’any 2006, “Sota la pell del blau”, que inclou pintura i escultura, a la galeria Carme Taché.
També el 2006, amb l’escultura Pi mediterrani guanyà el premi anual del Patronat de Turisme Costa Brava Girona. L’any 2010, amb el nom de “Trajectes”, presentà al Centre Cultural la Mercè de Girona una sèrie de més de dues-centes peces de ceràmica sobre el tema de la pèrdua de la llibertat al llarg de la vida.
Mediterrània arcaica, de Bonaventura Ansón
© B.Ansón
Inaugurà a les instal·lacions del GEiEG de Girona l’escultura Afany (2010) i al Museu de la Terrissa de Quart l’escultura Germinal (2011). Publicà la seva biografia en dos volums: Amb gust de sal (2016) i 22, Rue Tourlaque (2018).