Llicenciat en medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 1976, on es doctorà el 1981 amb una tesi sobre marcadors per a malalties del teixit connectiu. El seu àmbit de treball es desenvolupa al voltant de les malalties infeccioses, principalment en el camp de la infecció pel VIH i la malaltia que en resulta, la sida. Cap de la Unitat de VIH de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol des del 1987 i, des del 1993, director de l’Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa), del mateix hospital, és també codirector del programa HIVACAT de recerca de la vacuna per a la sida des del 2006. És professor associat de la Facultat de Medicina de la UAB en estudis de grau i postgrau des del 1979, director del màster universitari oficial en Patogènesi i Tractament de la Sida des del 2011 i director de la Càtedra Sida i Malalties Relacionades de la Universitat de Vic (UVIC)-Universitat Central de Catalunya (UCC), creada l’octubre del 2013. El març del 2020 encapçalà el consorci format per l’IrsiCaixa, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i el Barcelona Supercomputing Center (BSC) dedicat, amb el suport de la farmacèutica Grífols, a la recercà sobre tractaments contra el coronavirus SARS-CoV-2, causant de la pandèmia de la COVID-19.
Membre del comitè científic assessor de la Fundació Príncep de Girona (2009), entre altres reconeixements, destaquen el premi a la trajectòria científica als hospitals de l’Institut Català de la Salut (2010), la Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari (2012), el premi a l’excel·lència professional del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (2013), el premi Freedom Barcelona a la concòrdia i als drets humans per la seva contribució a la lluita contra la sida (2014), la Creu de Sant Jordi (2016) i Premi Nacional de Recerca 2020 (2021). El 2015 ingressà a l’Institut d’Estudis Catalans.