Pertanyent a una antiga nissaga d’Er, abraçà la causa tradicionalista i fou ordenat sacerdot el 1815. Fou successivament capellà a Rigardà, Arles, Elna i Trullars. Rector de Montlluís (1823-25), des d’aquest any fins el 1832 exercí de capellà castrense de les partides antiliberals durant la guerra dels Malcontents. Nomenat cavaller de l’orde del Sant Sepulcre, el 1928 participà també en l’expedició francesa a la guerra d’independència de Grècia (campanya de Morea).
Nomenat rector d’Enveig el 1832 i d’Er el 1834, donà suport actiu des d’aquesta parròquia als carlins durant la primera i la segona guerres carlines (1834-40 i 1846-48), subministrant-los armes, provisions i oferint-los refugi aprofitant la situació fronterera del poble, cosa que li creà conflictes amb l’autoritat civil.
En l’àmbit local, s’alià durant algun temps amb els republicans contra els orleanistes. Sostingué lluites i intrigues amb algunes famílies influents d’Er, entre altres causes per la restauració i la propietat del santuari, com també un litigi a propòsit d’uns terrenys comunals, que finalment comportaren el seu trasllat a Molig el 1850. Publicà, en català, una Notícia històrica de la imatge de Nostra Senyora d’Er (Perpinyà, 1850).