Estudià al seminari de Perpinyà, on s’ordenà el 1828. Professor d’ètica i moral fins el 1855. Des del 1841 era canonge de Perpinyà i vicari general honorari de la diòcesi el 1857. És autor de quatre obres importants, en francès, sobre teologia i apologètica, impreses entre el 1849 i el 1867. La més popular fou el Dictionnaire de théologie morale (1857), molt estesa per França. La seva doctrina es troba sobretot condensada en els quatre volums de Les conférences théologiques, dogmatiques et morales (1867).