Biografia
Alumne del col·legi de la seva ciutat natal, l’11 de novembre de 1887 vestí la sotana calassància i inicià a Moià el noviciat. Féu la primera professió el 27 d’agost de1889, començà els estudis eclesiàstics a Iratxe (Navarra) i els acabà a San Pedro de Cardeña (Burgos), les cases centrals de l’orde a Espanya. Fou ordenat de sacerdot el 3 d’abril de 1897 a Lleida.
Inicià la vida docent al col·legi de Morella (1893-1900) com a professor dels seminaristes del bisbat de Tortosa, als quals ensenyava matemàtiques i cosmologia. L’Escola Pia feia pocs anys que s’havia fer càrrec d’aquell col·legi que anteriorment havien dirigit els pares jesuïtes i encara es vivien moltes de les seves aportacions.
Del 1900 al 1914 residí a Sarrià com a director d’una secció de l’internat. Després fou enviat a la residència de Lovaina (Bèlgica), oberta el 1908 per a estudiants de llengua castellana i que servia perquè els escolapis poguessin freqüentar la universitat catòlica, cosa que pogué només iniciar el pare Bonaventura. Quan esclatà la Guerra Europea, fou l’encarregat d’acompanyar els estudiants cap a Espanya i es lliurà dels problemes que patiren la resta de religiosos. Descansà un curs (1914-15) a Igualada i tornà a Sarrià (1915-21), passà un curs a Sant Antoni de Barcelona (1921-22) i partí cap a Cuba, on residí la resta de la seva vida, sempre a Guanabacoa, excepte el curs 1928-29 que el passà a Cárdenas. Rector de Guanabacoa (1932-34) i vicari provincial de l’Escola Pia de l’illa (1940-49), des d’aquest càrrec afavorí i impulsà la fundació escolàpia a Los Angeles (Estats Units d’Amèrica). Era conservador, de caràcter tancat, de poques paraules, poc emprenedor, sec tant en l’aspecte físic com en el tracte. Per altra banda, era culte, assidu de la lectura, estudiós, constant en el treball, enemic d’ostentacions.
Dels escrits de caire pedagògic cal destacar les introduccions a les Memòries de Sarrià, que sumen en total unes dues-centes pàgines impreses. Fonamenta l’educació en la moral, mentre la psicologia -afirma el pare Rigola- ha de ser servir per a comprendre millor l’infant. Es fonamentà en sant Tomàs d’Aquino i en Plató, però coneixia autors clàssics, il·lustrats i moderns. Considerà que l’internat era el millor mitjà per a l’educació; per això no parlà de l’educació familiar ni de la participació dels pares en l’obra educadora dels fills.
Participà en el Congrés de Primera Ensenyança de Barcelona celebrat al Palau de Belles Arts al final de desembre del 1909 i començament de gener del 1910. Pronuncià la primera de les conferències en l’assemblea de primer ensenyament celebrada pels escolapis al col·legi de Sarrià l’estiu del 1911 i hi tractà el tema dels sistemes i mètodes pedagògics.
Entre el 1923 i el 1934 publicà vint-i-nou articles a la revista de l’Escola Pia de Guanabacoa, El Mensajero Católico, sobre temàtica formativa de caràcter moral i de devoció, i que anava dirigida als alumnes, però també a les famílies i als socis de l’Arxiconfraria de la Mare de Déu del Sagrat Cor, que radicava en l’església del col·legi i tenia ramificacions per diverses illes del Carib.
Obres
- Memoria de las Escuelas Pías de Sarrià. Cursos 1907-08, 1908-09, 1909-10, 1910-11, 1911-12, 1912-13 i 1913-14.
- «Asamblea de Primera Enseñanza celebrada en el colegio de las Escuelas Pías de Sarrià», La Academia Calasancia(Barcelona, 20 d’agost de 1911), núm. 482. A les pàg. 337-338 hi ha un resum de la conferència del pare Rigola.
- «Medios prácticos de enseñanza comercial en las Escuelas Pías de Sarriá», La Academia Calasancia (1913), pàg. 502-509.
- «La cultura moral y la educación de la voluntad», La Academia Calasancia (1913), pàg. 1068-1076 i (1914), pàg. 202-210; és el text publicat a la Memoria del curs 1911-12.
- «La virilidad intelectual», Boletín de la Congregación Mayor de Nuestra Señora de las Escuelas Pías y de San José de Calasanz (Colegio de San Antón de Barcelona, 27 de novembre de 1916), núm. 4, pàg. 51-52 i (27 de gener de 1917), núm. 6, pàg. 82-84. Va signat per Santa Gúdula, pseudònim del pare Rigola recordant Loviana.
- «La educación religiosa», Ave Maria (Barcelona, 1 de novembre de 1916), núm. 162, pàg. 7-8; (15 de novembre de 1916), núm. 163, pàg. 27-28; (1 de desembre de 1916), núm. 164, pàg. 46-47; (15 de gener de 1917), núm. 167, pàg. 107-108; (15 de febrer de 1917), núm. 169, pàg. 145-146; (15 de maig de 1917), núm. 174, pàg. 245-246; (1 de juny de 1917), núm. 176, pàg. 286-287; (15 de juny de 1917), núm. 177, pàg. 310-312.
- «El milagro de Josué», Ave Maria (Barcelona, 15 de novembre de 1917), núm. 179, pàg. 1-2; (15 de desembre de 1917), núm. 181, pàg. 11-12; (15 de gener de 1918), núm. 183, pàg. 1-3.
Bibliografia
- Calasanz Bau, Historia de las Escuelas Pías en Cuba. L’Havana: Imp. Burgay y Cia., 1957, pàg. 375, 377.
- «Consueta», en Epehemerides Calasanctianae (Roma, setembre - octubre del 1954), núm. 5, pàg. 117-119.
- Diccionari dels catalans d’Amèrica. Vol. III. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1992, pàg. 402.
- Llogari Picanyol, La Biblioteca Scolopica di S. Pantaleo. Parte seconda: Pubblicazioni periodiche, saggi e scritti di scolopi in riviste ecc. Roma: Editiones Calasanctianae, 1953, pàg. 218.
- Miquel Puig i Reixach, L’Escola Pia de Sarrià (1894-1995). Barcelona: Escola Pia de Sarrià - Calassanç, 1998.
- Miquel Puig i Reixach, «Les escoles d’estiu dels escolapis (1909-1939)», Catalaunia. Escola Pia de Catalunya (Barcelona, desembre del 1995), núm. 372, pàg. 8-11.