Bonaventura Serra i Ferragut

(Palma, Mallorca, 3 d'abril de 1728 — Palma, Mallorca, 17 de desembre de 1784)

Polígraf.

Vida i obra

Es doctorà (1748) en dret a la Universitat Literària des Mallorca, d’on fou (1752-59) catedràtic de dret canònic. El 1759 fou nomenat per l’Ajuntament de Palma cronista general del Regne de Mallorca. Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País, a Palma. Ingressà (1784) en l’Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Carles, de València. Els seus coneixements sobre història de Mallorca motivaren que fos consultat amb freqüència per savis espanyols i estrangers. Mantingué correspondència amb intel·lectuals com E. Flórez, M. Sarmiento, G. Maians i d’Alambert. Així mateix, reuní a casa seva una tertúlia literària, a la qual assistiren Antoni de Montis, Josep de Pueyo i Antoni Despuig.

Deixà inèdits nombrosos tractats de jurisprudència, de medicina, de botànica i d’altres ciències referents a les Balears: Recreaciones eruditas, una miscel·lània en 36 volums, que inclou un noticiari molt interessant, on defensà la llengua llemosina.

El 1744 començà a escriure Glorias de Mallorca (1755), i només en publicà el primer tom, durament criticat pel caputxí Gaietà de Mallorca. També escriví Flora Balearica sive icones stirpium et plantarum que in solo Majoricensis spente nascuntur (1765), que només comprèn un índex i 178 làmines, dibuixades a la ploma i copiades del natural, i Flora Balearica, exhibens plantas in insula Majoricae crescentes (1772), segon volum de l’obra anterior, amb noms vulgars –en català i en castellà– de les plantes i referències sobre la seva localització. És, a més, autor de: Disertación histórica sobre una inscripción romana del pueblo Bocchoritano, hallada en Mallorca en el territorio de la villa de Pollensa en el año de 1765 (1766), Disertación crítico-legal sobre la condición de nombre y armas puras, solas y sin mezcla, ordenada en los fideicomisos por algunos testadoress (1780) i Descripción histórica y geográfica del Reino de Mallorca.

Alumne del pintor Guillem Mesquida, li feu un retrat a la ploma. Copià la tela de la Mare de Déu del Gonfaló, de Carlo Moratta. Es conserva obra seva a la cartoixa de Jesús Natzarè, de Valldemossa.

Compilà una de les millors biblioteques de Palma, que heretà el marquès de Campofranco.

Bibliografia

  • García Marín, J. (1989): “Buenaventura Serra (1728-1784) y la tradición científica en el XVIII mallorquín”. Mayurqa, 22.
  • García Marín, J. (1988): “La biblioteca de Buenaventura Serra (1782-1784) y otras bibliotecas del siglo XVIII mallorquín”. Estudis Baleàrics, 29-30, p. 113-118.