boneter
| bonetera

f
m
Oficis manuals

Persona que fa bonets o que en ven.

A València, el gremi de menestrals boneters fou constituït el 1306. A Palma en foren aprovades unes ordinacions el 1483; s’aplegaven com a confraria de la Mare de Déu de Puritat a l’església de Sant Francesc. A Barcelona eren membres de la confraria de Sant Julià dels mercers. Es féu equivalent a l’ofici de barreter d’agulla.