Consisteix en la utilització òptima del potencial agrícola d’una zona, d’acord amb les necessitats alimentàries o industrials i d’acord, també, amb les condicions de vida de la població afectada. Requereix una notable aportació de capital, a fi de finançar les grans obres necessàries per a intensificar la producció; hom obté una rendibilitat directa aparentment baixa, amortitzable sempre a llarg termini. Exemples importants de bonificació són els treballs, efectuats a Itàlia sota el règim feixista, de sanejament dels maresmes pontins, de la plana del Po i de la Basilicata; a Holanda, la construcció de dics de contenció (pòlders) a fi de guanyar terreny a la mar; a França, la irrigació de la gran zona del Baix Roine-Llenguadoc; i a Catalunya, la colonització dels deltes de l’Ebre i del Llobregat, i dels maresmes de l’Empordà.
f
Agronomia