S'estén entre els pujols que constitueixen l’extremitat del massís esquistós renà i que dominen el Rin. El seu creixement prové de la seva promoció a capital de l’Alemanya Occidental (RFA) després de la Segona Guerra Mundial. Per tal de complir aquesta funció politicoadministrativa fou creat un barri de ministeris i d’oficines públiques entorn del palau federal (seu del Bundestag), situat al sud de la ciutat i a la vora del Rin. La major part de les representacions diplomàtiques estrangeres, així com alts funcionaris dels organismes de l’administració, tenen llurs residències a la veïna ciutat de Bad Godesberg. La funció industrial té poca importància, encara que Bonn forma part d’una de les dues àrees alemanyes de concentració de la indústria tèxtil: la que va de Bonn-Düren-Aquisgrà a Bielefeld-Münster-Osnabrück, amb centre a Krefeld; té també indústria metal·lúrgica (alumini i metalls lleugers), fàbriques de màquines d’escriure i de material d’oficina, productes químics i farmacèutics, ceràmica, porcellana i tabacs.
Bonn és també un centre cultural, amb una universitat fundada l’any 1818: la Rheinische Friedrichwilhelms-Universität, instal·lada al palau dels electors de Colònia. És també seu de diverses associacions i d’instituts científics i s’hi celebren festivals musicals. Han contribuït, a més, al desenvolupament de la ciutat l’existència d’un port fluvial al Rin i el creixement del trànsit del seu aeroport, compartit amb la propera ciutat de Colònia. Índex d’aquest creixement, àdhuc en l’àmbit industrial, és la creació, a l’àrea suburbana de la ciutat, de la ciutat satèl·lit de Meckenheim-Merl, a fi de descongestionar els nuclis industrials, i d’altra banda, evitar els desplaçaments en massa de treballadors, alhora que els són assegurades millors condicions d’habitabilitat que no les existents a les àrees residencials de condició obrera del nucli urbà.
Entre els monuments de Bonn sobresurten el Münster, col·legiata romànica (segles XI-XIII), i la casa de la ciutat (segle XVIII), i entre els edificis del segle XX és remarcable la Beethovenhalle (1957-59), de Siegfried Wolske. El Rheinisches Landesmuseum conté interessants col·leccions d’art.
Antiga ciutat dels ubis, posteriorment fou convertida en fortalesa romana amb el nom de Bonna o Castra Bonensia. De mitjan s XIII fins a l’any 1794 fou la residència dels prínceps electors de Colònia. El 1273 esdevingué seu episcopal. Ocupada pels francesos el 1801, passà al cap d’uns quants anys (1815) a la jurisdicció prussiana. El 1948 fou seu de la conferència de les potències occidentals (França, Gran Bretanya i els EUA), que decidiren l’organització de la futura RF d’Alemanya, de la qual Bonn esdevingué la capital l’any 1949. En produir-se la reunificació alemanya (1990) la capitalitat de l’estat fou transferida a Berlín, com també el govern i el Bundestag, mentre que el 1991 hom decidí matenir el Bundesrat a Bonn.