Bordeus

Bordel
Bordèu (oc)
Bordeaux (fr)

Façana de la catedral de Bordeus

© Laura Martínez Ajona

Ciutat de la Gascunya, Occitània, capital del departament de la Gironda i de la regió administrativa de la Nova Aquitània, França, a la vora del riu Garona.

Gaudeix d’un clima oceànic, amb una temperatura mitjana anual de 12,9°C i una pluviositat de 1.137 mm. Centre industrial i comercial (refineries d’oli i de sucre, indústria metal·lúrgica i química i refineries de petroli i drassanes). El port, el sisè de França, a l’estuari de la Garona, importa carbó, fosfats, fusta tropical i del nord, cacauets, oli i sucre, i exporta vins i productes manufacturats. Centre d’ensenyament superior: Universitat de Bordeus, fundada el 1441. És un nus ferroviari i de carreteres i té aeroport internacional.

Entre els monuments hi ha les restes de l’amfiteatre romà (segle III), la catedral (segles XII-XV) i les esglésies de Saint-Seurin (segles XII-XV) i Saint-Michel (segles XIV-XVI). Al segle XVIII la ciutat fou objecte de grans treballs urbanístics, en els quals participaren arquitectes com Jacques III i Jacques-Ange Gabriel (plaça de la Borsa, 1718-55) i Victor Louis (Grand-Théâtre, 1773-80). És important el Musée des Beaux-Arts.

Habitada pels bitúriges viviscs (vivisci), fou conquerida pels romans en temps de Cèsar i rebé el nom de Burdígala o Burdègala. Durant el Baix Imperi fou la capital d’Aquitania Secunda. Després de la dominació visigòtica i franca, juntament amb tota la Guiena, passà sota la dominació d’Anglaterra (1154-1453). Durant els tres segles de dominació anglesa Bordeus desenvolupà molt el seu comerç marítim (exportació dels vins de Bordeus) i fou un dels ports principals del continent. Lliurada a la corona de França després de la batalla de Castillon (1453), la ciutat fou tractada molt durament per Carles VII, a causa de l’anglofília d’aquella, i no recuperà les llibertats fins a l’accés de Lluís XI al tron. Malgrat això, Bordeus es revoltà nombroses vegades contra el poder central durant el segle XVII. Al segle XVIII cresqué ràpidament pel seu comerç amb Àfrica i Amèrica. En temps de la Revolució fou la capital dels girondins i el règim del Terror hi fou implantat severament. Sota Napoleó I, el seu comerç fou molt reduït a causa de les lluites amb la Gran Bretanya i del blocatge continental, fet que explica també la seva adhesió als Borbó el 1814. Durant la guerra francoalemanya (1870-71) i les dues guerres mundials esdevingué la seu del govern francès.