Borgonya

Burgúndia (la)

Antiga província de França, limitada al N per la Xampanya, a l’W pel Nivernès i el Borbonès, al S pel Lionès i la Bresse, i a l’E per la Savoia i el Franc Comtat.

És una regió sense unitat geogràfica, dins la qual hom distingeix diverses àrees: la septentrional, anomenada Baixa Borgonya, on els planells de poca altura alternen amb les valls mitjanes dels rius Yonne i Armançon; l’occidental, que s’estén sobre una part del massís del Morvan i les planures argiloses dels entorns; l’àrea oriental o Alta Borgonya, formada per altiplans calcaris coberts de bosc i que davalla en graderies fins a les planures del riu Saona; i la meridional, on hi ha la regió industrial de Montceau-les-Mines i Le Creusot i les regions ramaderes de Charolais i el Mâconnais. És una regió essencialment agrícola i ramadera, amb praderies i conreus hortícoles a les valls dels rius, i cereals i vinya als vessants de les muntanyes. Com a nuclis urbans destaquen Dijon, antiga capital de la regió, i Beaune, Mâcon i Chalon-sur-Saône, que són mercats del vi.

A la fi del s II aC els edus ocuparen la major part del territori de Borgonya. Posteriorment fou dominada pels romans —que l’any 121 aC havien estat cridats pels edus per tal de preservar l’autonomia enfront dels altres pobles gals—, malgrat la insurrecció de Vercingètorix, en la qual els edus també participaren i que acabà amb la rendició d’Alèsia, al territori de Borgonya, el 52 aC. Aviat Autun començà a destacar com un dels centres més importants culturalment i comercialment; les ciutats vora el Saona tingueren un gran floriment: Mâcon i, sobretot, Chalon foren caps d’una activa línia de navegació. Els burgundis (burgundi), dels quals prengué el nom el territori, l’ocuparen en llur expansió de la segona meitat del s V i el país passà a formar part de llur regne. Arran de la conquesta franca d’aquest regne, el territori de Borgonya fou incorporat a la monarquia franca (534) i formà part del regne de Borgonya (561), sorgit del desmembrament d’aquella monarquia. El territori fou incorporat a l’imperi carolingi (771), i al repartiment de Verdun (843) la part occidental del regne de Borgonya restà incorporada al regne de França, on constituí un ducat regit per diverses dinasties (casa de Borgonya). Aquest ducat, que fou el nucli patrimonial originari de l’estat dinàstic del mateix nom (Borgonya), fou unit a la corona francesa després de la mort de Carles el Temerari. La governació de Borgonya, que comprenia també la Bresse i el Bugey, desaparegué amb la Revolució Francesa.