borgonyó

borgunyó (ant.)

m
Lingüística i sociolingüística

Dialecte francès que s’estén per l’antiga Borgonya, el Nivernès i part de la Xampanya.

Entre els trets del dialecte antic cal assenyalar el pas de a lliure a ie (juratu > jurié) , el de e (travada per t, s, r ) a a (mittit>mat)>r>, i el de o (seguida de ch, j ) a oi (bucca>boiche) .