Rebesnet d’un ministre de l’imperi Otomà i fill de l’eurodiputat (1979-84) Stanley P. Johnson, estudià clàssiques a Eton i Oxford. Un cop graduat (1986), es dedicà al periodisme, primer per a The Times i poc després per a The Daily Telegraph, diari per al qual escriví cròniques des de Brussel·les d’acusat euroescepticisme que li donaren popularitat i alhora foren criticades per poc acurades i tendencioses. Els anys 1999-2005 fou editor de The Spectator.
Diputat pel Partit Conservador en 2001-07, el 2008 fou elegit alcalde de Londres. Revalidà el càrrec el 2012, any en què capitalitzà l’èxit dels Jocs Olímpics de Londres per a impulsar la seva carrera, els nombrosos incidents pintorescos i declaracions polèmiques de la qual capgirà sovint en benefici propi. El 2015 tornà a guanyar l’escó a la Cambra dels Comuns i el 2016 fou nomenat ministre d’Afers Estrangers en el govern conservador de Theresa May. Reelegit el juny del 2017, conservà el càrrec, però dimití el juliol del 2018, en desacord amb el pla de la primera ministra sobre el Brexit (Chequers Agreement).
Convertit en el líder pro-Brexit dels conservadors, després de la dimissió de May, el juliol del 2019 Johnson esdevingué líder dels tories i primer ministre de la Gran Bretanya. Amb l’objectiu de desbloquejar el Brexit amb acord o sense, a l’agost sol·licità l’autorització de la reina Elisabet II per a suspendre el Parlament del 9 de setembre al 14 d’octubre (la data límit per al Brexit era el 31 d’octubre), però al final de setembre el Tribunal Suprem declarà il·legal la suspensió. A l’octubre, la Cambra dels Comuns vetà la possibilitat d’un Brexit sense acord, però poc després Johnson hi guanyà la votació per a celebrar eleccions anticipades. Celebrades el 12 de desembre, el seu lideratge fou revalidat quan els conservadors recuperaren la majoria absoluta perduda el 2017. Sota el seu govern, el 31 de gener de 2020 se signà l’acord de sortida del Regne Unit de la Unió Europea.
Després de nombrosos escàndols que afectaren el seu equip de govern i a ell mateix, el 7 de juliol de 2022 anuncià la seva dimissió com a líder del partit i com a primer ministre.