bororó

f

m

Etnologia

Individu d’un poble indi del Brasil que viu al Mato Grosso, entre l’Alt Paraguai i l’Araguaia (1 000 individus, aproximadament, el 1936).

Els bororós són anomenats també coroados . Llur tipus físic presenta semblances amb el pàmpid. En estat originari practiquen principalment la caça i la pesca. Llur organització social -poc comuna a Amèrica- és basada en comunitats dividides en dues meitats, i cadascuna al seu torn en clans totèmics matrilineals. La llengua presenta semblances amb les del grup ge veí.