La seva composició, llevat de casos isolats, no és estequiomètrica; depèn, en darrer terme, de les exigències del reticle de bor i del metall, i no pas de les relacions de valència. El mètode d’obtenció de borurs que ha resultat més reeixit ha estat l’electròlisi dels borats fosos (mètode d’Andrieux). La majoria tenen propietats metàl·liques amb independència dels metalls de què deriven. Els borurs metàl·lics es caracteritzen pel fet de tenir punts de fusió molt elevats, una duresa extraordinària i conductivitats elèctriques relativament elevades. Tenen, en general, inèrcia química enfront dels àcids no oxidants; per contra, són sensibles a l’atac per substàncies alcalines, sobretot pels àlcalis fosos en condicions oxidants. Els borurs tenen aplicació com a abrasius, refractaris i emissors d’electrons.
m
Química