Bosc de l’Europa central, entre Polònia i Bielorússia, on hi ha el parc nacional de Białowieża.
Té una extensió d’uns 3.000 km2, repartits a parts aproximadament iguals entre ambdós estats (divisions administratives de Podlàquia a Polònia, i Brest i Grodno a Bielorússia). La zona de protecció més estricta és d’uns 1.400 km2, i la resta té nivells de protecció inferiors. Originàriament propietat de grans terratinents que el destinaven al lleure, especialment a la caça, aquest ús en facilità la conservació, fins al punt de ser considerat l’únic testimoni supervivent del gran bosc que cobria l’Europa central des de temps prehistòrics. El grau mínim d’intervenció humana es manifesta en el gran nombre d’arbres centenaris que conté, en una gran biodiversitat i en la presència d’espècies pràcticament extingides, d’entre les quals el bisó europeu és la més destacada i que, amb prop d’un miler d’individus, constitueix el 30% de la població total d’aquesta espècie en estat salvatge. Els orígens de la protecció del bosc se situen a la part polonesa: el 1921 hi fou creada una reserva forestal que el 1932 es convertí en parc nacional. El 1976 fou declarat reserva de la biosfera i el 1979 patrimoni natural de la humanitat per la UNESCO. El 1992 hi fou instaurada la part protegida a Bielorússia, d’una extensió molt superior fins el 2014, que, amb l’ampliació de l’àrea protegida a Polònia, atenyé l’extensió i el repartiment actuals. L’any 2017 el govern polonès hi aprovà la tala d’arbres centenaris, que justificà per a combatre una plaga. L’any següent el Tribunal de Justícia Europeu dictaminà contra la mesura, que el govern de Polònia es comprometé a revocar.