Consistí en el refús de desembarcar al port de Boston un carregament de te de l’East India Company, mercaderia gravada amb una taxa especial. Encara que la Corona i el Parlament britànics el 1767 havien refusat les Townshend Acts sobre altres béns, el te en fou l’excepció. El grup de comerciants, organitzats amb el nom de Fills de la Llibertat i liderats per Samuel Adams, ocuparen el vaixell disfressats d’indis i, després d’unes hores de pugna, llençaren per la borda les bales de te. La revolta del Tea Party és considerada el punt d’inici de la rebel·lió de les tretze colònies nord-americanes que donà lloc a la Revolució Americana i, finalment, a la independència i la fundació dels Estats Units d’Amèrica.
El Boston Tea Party ha estat recuperat posteriorment com a símbol de revolta i d’alliberament per moviments diversos, alguns dels quals fora dels Estats Units, entre els quals el liderat per Mohandas Karamchand Gandhi en la lluita per la independència de l’Índia. Als Estats Units, el Tea Party ha estat adoptat sobretot per moviments conservadors o liberals radicals oposats a l’augment de la pressió fiscal i de la despesa pública. L’any 2006 fou fundat un Tea Party (partit polític) i, des de mitjan 2009, hom donà aquest nom al moviment conservador i ultraconservador (amb alguns dels seus representats més destacats vinculats al Republican Party) contrari a la política d’expansió pressupostària del president Barack Hussein Obama amb la finalitat d’estimular l’economia nord-americana i remuntar la crisi econòmica mundial. Aquest moviment, sense estar articulat com a partit polític, aconseguí un gran seguiment, com es posà de manifest en les eleccions parcials legislatives del novembre del 2010, en què el Democratic Party perdé el control de la Cambra de Representants.