La tècnica de fabricació, atesa la necessària estanquitat del recipient, és complexa. En la fabricació manual d’una bota, que comença amb la preparació de les dogues laterals dites de puat, hom distingeix el llavorat amb ganivetes, per tal de deixar-les més amples del ventre que no pas de les testes; el planejat amb la buidadora o plana, per a donar la curvatura adequada a la superfície interior, i el cimentat, per a afinar els cantells de manera que les dogues puguin ajustar entre elles; l’operació de bastir la bota, en la qual les dogues són col·locades dins un cèrcol provisional de testa, de mida convenient perquè entri lleugerament a pressió, i el conjunt és ajustat amb un cèrcol de ventre, generalment amb l’ajuda d’una xona; un cop bastida i havent mullat prèviament la fusta, hom efectua l’operació de reprendre la bota encenent foc a l'interior fins a escalfar-ne convenientment el ventre per a corbar i ajuntar les dogues per l’extrem lliure per mitjà del torn, que permet de col·locar els cèrcols de testa i de ventre corresponents; tot seguit hom fa testes tostorrant amb l’aixa, aixamfranant el cantell interior, adreçant l’extrem superior amb la plana, estovant la cara interior i fent finalment el galze.
Els fons són fets amb dogues generalment planes ajuntades amb fites, després d’haver col·locat boga a les juntes i d’haver-les serrades segons la secció, circular o ovalada, de la bota; per tal que el fons encaixi en el galze és treballat amb l’aixa i la plana en les operacions d’entoixar, rodoixar i fer el ribet.
Per a fonar la bota, un cop empastat el galze amb argila i trets els dos cèrcols de dalt, hom posa el fons a l’interior, el puja amb el tirafons fins al galze i col·loca novament els cèrcols provisionals, després d’haver posat boga a les juntes laterals. Seguidament hom tira aigua calenta a l’interior de la bota, estanya, amb romballs i paper d’estrassa, els llocs per on perd, la poleix per fora, col·loca els cèrcols definitius, efectua l’operació de ferrar la bota clavant-los amb gavarrots i, finalment, passa parafina per a impermeabilitzar-ne l’interior.
La mecanització d’aquest procés, que començà vers la segona meitat del segle XIX, és estesa avui a totes les operacions, llevat de la de bastir la bota, que hom continua fent manualment.