En 1967-70 es dedicà a la crítica teatral i, posteriorment, col·laborà en diverses obres teatrals a Berlín, on viu actualment. La seva obra, que inclou drames com Die Hypochonder (‘Els hipocondríacs’, 1972) o Bekannte Gesichter, gemischte Gefühle (‘Rostres coneguts, sentiments barrejats’, 1975), així com proses, entre les quals les narracions Die Widmung (‘La dedicatòria’, 1977), Rumor (1980), Paare, Passanten (‘Parelles, passavolants’, 1981) i Der Junge Mann (‘El jove’, 1984), de gènere poc definit, reflecteix la desorientació i la incomunicació de l’home de la societat postindustrial. Continuà la seva trajectòria com a dramaturg amb Der Park (‘El parc’, 1984), la trilogia Schlusschor (‘Cor final’, 1990), Ithaka (1996), Jeffers-Akt I und II (‘L’acte d’en Jeffer I i II’, 1998), Die Ähnlichen (‘Els semblants’, 1998), Der Narr und seine Frau heute adend in Pancomedia (‘El boig i la seva dona aquesta nit a Pancomedia’, 2001) i Unerwartete Rückkehr (‘Retorn inesperat’, 2002).