Bòtnia

Botten (sv), Pohjanmaa (fi)

Regió de l’Europa septentrional, que s’estén aproximadament des del riu Ume, a Suècia, fins a la desembocadura del riu Kyrö, a Finlàndia.

Constitueix la zona costanera del golf de Bòtnia. Comprèn els län de Västerbotten i Norrbotten, a Suècia; i, a Finlàndia, l’antiga Bòtnia Oriental (Pohjanmaa): els lääni de Vaasan, Oulun i Lapin. És formada per roques cristal·lines i dipòsits glaciofluvials, i ha emergit del golf de Bòtnia des del final de l’última glaciació a causa de moviments isostàtics. És drenada pels rius Ume, Skellefte, Pite, Lule i Kalix, a Suècia; i el Torne —que fa de frontera—, Kemi, Kiimingi, Oulun, Siika, Pyhä, Kala, Lesti, Perho, Lapua i Kyrö, a Finlàndia. El clima hi és molt fred, amb una estació vegetativa de durada molt curta, bé que a les àrees meridionals és més suau i permet una certa activitat agrícola (blat d’hivern i farratge). El sector finès és aïllat de la resta del país per una àrea de boscs que constitueix la base de l’economia de la regió. L’existència d’aquesta barrera natural i el fet que des de l’edat mitjana la regió fos molt visitada pels suecs, que hi establiren poblacions comercials, li han conferit un caràcter molt diferenciat de la resta de Finlàndia.