botocudo
| botocuda

f
m
Etnologia

Individu d’un poble indi del Brasil de prop del riu Doce, a la zona muntanyosa i selvàtica entre els estats de Minas Gerais i Espírito Santo.

És un dels pobles més primitius del continent i posseeix algunes semblances amb els fueguins. Racialment presenten fortes analogies amb la raça prehistòrica de Lagoa Santa. Són de baixa estatura, dolicocèfals (índex mitjà: 76,9), de pell groguenca força clara, cabells negres o castanys llisos, i de cara i nas allargats. Practiquen principalment la recol·lecció i la caça. Desconeixen la navegació, la ceràmica i el vestit. Porten discs de fusta (botoque, en portuguès) al llavi inferior. L’habitació és un simple paravent. Són animistes i pertanyen a la família lingüística ge. Actualment són en camí de desaparició.